humanidadcompartida60

  UNA IMATGE ON ENMIRALLAR-SE: Som com un paisatge de muntanya per auto-descobrir durant tota la pròpia vida. I la VIDA mateixa no deixa de ser un gran viatge entre valls i pics de petites o grans alçades, on recórrer múltiples camins que ens mostren panoràmiques diferents... Fem senderes en solitud i alhora anem trobant altres éssers que ens acompanyen o als que acompanyem... o no... Cada passa, salt, parada o decissió sobre el camí a transitar és personal, però. Viure es mostra com un recorregut entre excavacions fetes per rius, antics o actuals i vessants costerudes que s'inclinen cap als munts.  Tot el viatge és una invitació a la contemplació i la introspecció. El camí mai comença en la base de la muntanya, sinó que requereix de l’entrenament de dies, setmanes, mesos... L'avanç personal amb consciència plena també demana l'entrenament previ, amb silencis i pauses. Així,  quan toqui un camí escarpat, feixuc o desconegut, podrem seguir portant la respiració al ri