SOBRE LA MENT
AQUÍ PODEU TROBAR L'ÀUDIO AMB LA MEDITACIÓ D'AVUI:
ALGUNES REFLEXIONS
Sobre la ment, o sobre la consciència, el subconscient i la consciència plena...
Sovint la
ment s’associa a pensament o raó. La nostra ment és la responsable, no
solament de les nostres capacitats cognitives, sinó també de la imaginació, la
percepció, les emocions, sensacions, desenvolupament...
D’una
banda, la ment humana és un bé comú i alhora es diversifica perquè les capacitats i el desenvolupament de cada habilitat és diferent per a cada persona. Les
habilitats, però, són educables. Ara, gràcies a la neurociència coneixem la
plasticitat del cervell. Encara que de forma natural, les habilitats de cada
individuo es presentin amb més o menys facilitat cap al seu desenvolupament,
tothom, que no pateixi algun trastorn específic, pot adquirir-les amb l’entrenament
suficient, encara que en cadascú tinguin un recorregut diferent.
DONAR SENTIT PER APRENDRE
DONAR SENTIT PER APRENDRE
Curiosament no
sempre coincideix una capacitat pròpia amb allò que fa gaudir, emocionar-se, o
despertar la curiositat...
Tothom pot
desenvolupar, més o menys, la seva cognició, la imaginació, la percepció, la sensibilitat,
la gestió emocional...
És la comparació
amb d’altres la que moltes vegades ens fa desistir i frustrar-nos davant de la decisió
d’entrenar-nos en diferents habilitats. Malgrat això:
“El bosc
fora massa silenciós si solament cantessin els ocells que millor ho fan” (Henryvan Dike)
És
important gaudir i trobar un sentit a allò que es fa, perquè les capacitats i
habilitats es despleguin en tota la seva dimensió possible:
“La
neurociència ens aporta evidències que les emocions són en gran mesura
responsables del domini cognitiu en qualsevol tema”, assegura Begoña Ibarrola,
psicòloga, investigadora i escriptora.
És evident que la implicació amb l'aprenentatge i amb la vida requereix de cert esforç. Deixant-se portar per la curiositat, el goig de la descoberta i altres emocions, l’esforç és menor, perquè l’activitat deixa de formar part de les
obligacions, és a dir del “haver de fer”, per convertir-se en una experiència
personal amb errors i encerts de la que s’extrau coneixement interioritzat.
VESSANTS DE LA MENT
SigmundFreud, pare del psicoanàlisis, és responsable de que sapiguem que la ment té una vessant conscient i una altra d'inconscient. Però és la consciència de que som conscients, i el saber que el nostre inconscient també ens afecta, el que ens caracteritza com a espècie humana:
VESSANTS DE LA MENT
SigmundFreud, pare del psicoanàlisis, és responsable de que sapiguem que la ment té una vessant conscient i una altra d'inconscient. Però és la consciència de que som conscients, i el saber que el nostre inconscient també ens afecta, el que ens caracteritza com a espècie humana:
“Fins que
el teu inconscient no es faci conscient, el teu inconscient seguirà dirigint la
teva vida y tu l’anomenaràs destí” (Carl Jung)
“El caràcter
d’un home és el seu destí” (Heràclit)
El
caràcter, en psicologia, és el component aprés de la personalitat, així com el
temperament és l’aspecte biològic i genètic. Majoritàriament es creu que el caràcter es construeix en base a les interrelacions familiars, socials,culturals... Quan tot això actua des de l’inconscient, està forjant uns
condicionaments cap a les respostes personals que constrenyen la llibertat de les pròpies
decisions, encara que ens sembli que les hem pres de manera totalment lliure.
Un indicador d’aquests condicionaments es fa present quan notem que les situacions, encara
que variant en el moment o la forma, se’ns repeteixen.
D’altra
banda, cada persona està habitada per un inconscient individual, relacionat amb
les pròpies característiques i circumstàncies personals i per un de col·lectiu
(Carl Jung), que la connecta, amb la nit dels temps de la humanitat mateixa.
La
consciència i l’inconscient tenen nexes d’unió que es manifesten al
comportament, encara que de vegades pensem que actuem amb total llibertat.
La
nostra manera d’actuar està condicionada a l’estat de la nostra ment i quant
més coneixement profund tinguem sobre els propis condicionaments, més
possibilitats tindrem de que les accions siguin actes autèntics de llibertat.
La
llibertat externa depèn de mols factors socials, econòmics, culturals... La
llibertat interna depèn dels propis condicionaments, que són personals, però
també universals, perquè per les nostres memòries conscients i inconscients
circula la història de tota la humanitat.
Alhora totes dues llibertats estan relacionades
i encara que les anomenem diferenciades, conformen una unitat.
ALGUN TRET SOBRE L'INCONSCIENT COL·LECTIU
Parlant d'emocions universals podem dir que tant l’amor com la por, per exemple, han recorregut els camins de la història compartida i són heretats, però, depenent de les característiques personals i col·lectives, aquestes emocions es poden manifestar individual i socialment de diverses maneres. Les dues ens han servit per sobreviure, encara que els efectes de l’amor i de les cures semblin més invisibles encara que els de la por. La por s’ha manifestat en forma de fugida, col·lapse o defensa... així que en general ha fet molt soroll. L’amor i la seva galàxia (empatia, compassió, cures, solidaritat...) s’han expandit de manera més silenciosa i afectiva.
Parlant d'emocions universals podem dir que tant l’amor com la por, per exemple, han recorregut els camins de la història compartida i són heretats, però, depenent de les característiques personals i col·lectives, aquestes emocions es poden manifestar individual i socialment de diverses maneres. Les dues ens han servit per sobreviure, encara que els efectes de l’amor i de les cures semblin més invisibles encara que els de la por. La por s’ha manifestat en forma de fugida, col·lapse o defensa... així que en general ha fet molt soroll. L’amor i la seva galàxia (empatia, compassió, cures, solidaritat...) s’han expandit de manera més silenciosa i afectiva.
ALTRES ASPECTES DE LA MENT
Associem amb la ment:
Associem amb la ment:
L’estat
de vigília, l’anàlisi, fer plans, les accions, les decisions, els propòsits, la
força de voluntat, els objectius, els projectes, la intuïció, la percepció, la
raó, la cognició, l’estat de son, la imaginació, els automatismes, les
projeccions, les creences individuals, les creences col·lectives, les emocions
(com la por, l’amor, la curiositat, l’alegria, l’aversió, la tristor, la
ira...), l’esperit, les il·lusions, les memòries del passat, els traumes, la
neurosi, les malalties mentals... I totes aquestes vessants queden associades
alhora al propi pensament.
Encara
que els aspectes de la ment no són materials i el cos si que ho és, existeix
una unitat entre tots dos: què és una persona, una ment que pensa o un cos que
sent? La depressió, per exemple, fa mal físicament i molts estudis ens diuen que el 50% de
persones que han estat diagnosticades amb un trastorn mental pateixen d'algun dolor crònic.
A “occident”
parlem ara de consciència plena i de com aquesta es pot practicar. És una manera d'estar que ens lliga
al moment present. Però no es tracta d’un present que ens aïlli de la realitat, o que oblidi el passat i el futur, sinó d’un present que, en ser observat amb plena atenció, ens pot desvelar, a
través de l’experiència, tota la consciència i inconsciència de la pròpia ment...
Enllaç d'aquest blog amb els conceptes i la pràctica de consciència plena o Mindfulness:
Helena, et dono les gràcies pels teus exercicis i les teves reflexions, totes em porten a la calma i m'ajuden a estar present.
ResponEliminaUna abraçada sentida.
Moltes gràcies, Helena per aquest regal de meditació que m'has fet. Em sento relaxada i plena d'energia. T'envio molt de carinyo
ResponElimina