PARAULES I SILENCIS

Aquí et deixo l'enllaç amb la meditació d'avui:

https://photos.app.goo.gl/m6t84LX7XrFVnrMB6

Espero que ho gaudiu!!!

FELIÇ SANT JORDI!!!

ALGUNES REFLEXIONS

Les persones confinades i que no han patit la malaltia en extrems de gravetat, han viscut situacions com mai: carrers vuits, passeig amb el gos en soledat, no sentir el soroll del trànsit per les finestres, les no baralles o crits que entren pel balcó, el bar tancat a prop del seu immoble, el xivarri callat durant el cap de setmana...

Moltes de les que, pel contrari, han viscut ben properament la crisis, perquè la seva feina era comunitària o a causa de que el coronavirus les ha portades a d’altres moments molt més delicats, vulnerables i dolorosos, han desitjat arribar a casa, descansar del soroll que provoca l’aflicció o l’estrès, que arribés l’hora que els infants se’n anessin a dormir, que el món deixés de donar voltes tan ràpides i de mantenir una vida pròpia independent del gir de la terra...

EL SILENCI ESTÀ AL RERAFONS DE TOTES LES VIVÈNCIES

Humanament, som tant conscients de que el silenci ocupa espais importants a les nostres vides, i alhora de que els espais de silenci tenen diferents qualitats, que vàrem inventar la coma, el punt i coma, el punt i seguit, el punt i a part, els punts suspensius... però també la rodona, la blanca, la negra, la corxera, la semicorxera, la fusa, la semifusa... Perquè la paraula, la música, les nostres accions i no accions, la vida sencera, neixen del silenci...

Podem dir que el silenci és un bé que aprofitem amb escassesa, que curiosament és gratuït i que s’ha deixat sentir més durant aquesta època de pandèmia...

És ben cert que molta gent, inclús en moments tan especials com aquests, fuig del silenci enganxant-se a notícies, pantalles, jocs, música... de manera permanent i compulsiva... Ho trobem en el fons dels nostres hàbits, de la societat actual que ho potencia, etc. Però aquesta crisi ens ha mostrat clarament el contrast.

Buscar el silenci no vol dir, ni de lluny, deixar de comunicar-se o interrelacionar-se, o bé no escoltar la nostra música predilecta en un moment donat ni veure aquell cinema favorit...

BUSCAR EL SILENCI 

Buscar el silenci és, més aviat, trobar la manera de parar... No solament la nostra acció, sinó el propi soroll mental o emocional... És a dir, invitar al nostre ser a aturar-se, a escoltar-se una mica més, a donar espais a les sensacions interiors, emocions o pensaments per acostar-se-hi, per donar-los reconeixement des de la consciència, poder deixar de funcionar amb el pilot automàtic que sovint ens porta a la recció immediatista... Si, aquesta que no acaba de solucionar el que ens passa i que sovint acostuma a dificultar una bona sortida.

Potser el silenci absolut no existeix pels ésser vius, però podem fer aproximacions cap a un estat molt més silenciós.

I quines avantatges tindria això, ens podem preguntar, oi?

Per sentir més el que ens en dol físicament?...

Perquè el patiment emocional es faci més evident?...

Per deixar d’enraonar?...

Per sentir vertigen davant del que ens passa?...

Per agafar por davant de la mort o del seu contrari: la vida plena?

Més aviat es tractaria de tot el contrari:

D’abraçar el que sentim, sigui el que sigui.

D’acceptar el que ens passa... Sense resignació, perquè les coses evitables es poden canviar... però sabent que en un moment donat potser no tenim la sortida i que no serveix barallar-se amb sí mateix o amb sí mateixa per obtenir-la de manera immediata ni tossudament. Es precisa de paciència...

És justament el permetre’ns espais on la ment està calmada, i deixant descansar el problema, el que ens facilita l’aparició de solucions... Quan aquestes no es busquen de manera obsessiva... Per això cal la confiança... Confiança en el fruit de la parades i del silenci, en les capacitats internes pròpies o en les oportunitats que el temps i la vida ens poden portar.

Sentir el silenci, mitjançant experimentar-ho, ens ensenya que el pensament és en sí mateix dispers i no proporciona benestar si no s’enfoca en alguna cosa constructiva.

Parar i silenciar-se, ens pot apropar a descubrir com aprofitar i donar sentit i significat als moments de la vida, amb honestedat, sense fer-nos trampes...

Callar les divagacions mentals ens pot mostrar que no estem sols, que no estem soles, perquè ens passen coses molt similars: Ens fan mal les mateixes coses com ara la fam o no tenir cobertes les necessitats bàsiques, la soledat imposada, el menyspreu, la indiferència o el desamor... Que són importants l’ acceptació i el reconeixement durant la infància per facilitar a tothom convertir-se en adults sans... Que el bon humor, el riure i l’alegria són elements imprescindibles per sentir-nos espècie humana amb plenes capacitats...

Silenciar i parar són accions possibles i alhora poden obrir espais que l'excès de soroll tanca...