CONVIVIM AMB LA INCERTESA
Aquí podràs trobar l'àudio amb al relaxació d'avui:
Espero que et serveixi
ALGUNES REFLEXIONS
Si parlem
d’incertesa ens pot sorgir una pregunta: Com i quan comencem a notar la incertesa?
I és que la incertesa és la gran mestra i creadora de preguntes.
Cada
pregunta mai té una única resposta, i de fet potser que en el moment en que ens
qüestionem alguna cosa, no donem amb cap resposta. Sobre això ens podríem explicar
moltes coses les persones de ciència o tecnologia, per exemple, per qui cada resposta s’ha fet de pregar. També la filosofia s’ha manegat sempre amb
grans interrogants vitals sobre el significat de les coses.
D’altra
banda, sense el sentiment de curiositat, les qüestions i les incerteses no
tindrien lloc.
Un expert en emocions, com ara el catedràtic Dr. Rafael
Bisquerra, col·loca la curiositat en la galàxia de l’amor, amb el criteri de
que ens apropa a les coses i a la resta de persones, front a les galàxies emocionals
dels sentiments “negatius”, és a dir, els que es deixen sentir de manera
desagradable.
COMPANYS DE LA INCERTESA
El sentiment
d’incertesa és company, doncs, de la curiositat, del dubte, de la sorpresa i
també pot ser-ho de la por, especialment de la por a equivocar-se a l’hora de
prendre decisions.
La
incertesa és la qüestionadora de les veritats absolutes: “L’única veritat
absoluta és que no hi ha veritat absoluta” deia Carl Sagan (EE.UU. 1934-1996), astrònom,
astrofísic i escriptor.
Des de petits
busquem, per sentir-nos estimats, l’acceptació de l’altre, volem ser visibles per
algú. Depenent de les circumstàncies parentals i familiars que ens toquin, aquesta necessitat infantil es
veurà satisfeta o no, i marcarà el comportament posterior com a adult. De
vegades qui no ha sigut mirat amb amor, li pot costar observar des de l’amor. D’altres
es poden quedar enganxats a la mancança i portar molt dolorosament i amb frustració
qualsevol qüestionament personal... El dubte permanent o compulsiu comporta un
extrem a evitar, perquè viure constantment en terreny pantanós no ajuda a
edificar res amb la mínima solidesa personal que permeti els dubtes.
LES TRABES SOCIALS
Viure i
conviure en una societat plena d’expectatives exitoses cap a les persones, de
metes d’emprenedoria, competitiva i d’exposició al judici condemnatori cap els
comportaments de qualsevol, pot dificultar l’exercici de la llibertat a l’equívoc,
tant necessària per aprendre a conviure amb la incertesa.
Ens costa
reconèixer que no som perfectes... I per la finestra de la imperfecció
apareixen els límits, però no ens agrada que aquests límits es facin notar...
CONTROL FRONT INCERTESA
Per compensar
la incertesa, una temptació gran és voler controlar tot el que ens envolta i,
com diu Mariela Zelada , les sorpreses solament ens agraden quan ens ofereixen
alguna cosa clarament beneficiosa i bonica, però no quan ens enfronten a situacions que ens
qüestionen i davant de les que no sabem com reaccionar o què fer...
El control
s’acaba precipitant en algun moment de la nostra vida perquè no funcionem com
una línia recta que no es trenca mai i pot ser infinita... el control, com la
vida sobre la terra, es sembla més a un segment, que està limitat al
començament i al final: “Recta és una línia, una carretera... però no és recte el
cor d’una persona” (de la pel·lícula “Un tranvía
llamado deseo”).
PREGUNTES I RESPOSTES
La
incertesa ens obliga a fer-nos preguntes en lloc de tenir respostes per a tot,
ens sacseja de dalt a baix... Però en aquest moviment de sacseig, tots els elements
interns, i sovint els externs, canvien de lloc, es belluguen i tenen l’oportunitat
d’ordenar-se de diferent manera perquè ens proporcionin estabilitat des d’altres
llocs no visitats fins aleshores...
La resistència
a la incertesa, és a dir, voler viure amb veritats absolutes i control de tot, proporciona
rigidesa. De fet no podem saber quan apareix una nova vida ni quan es pot
acabar la pròpia, ni ningú és amo dels canvis de la vida mateixa.
HUMANITAT COMPARTIDA
Conviure amb
la incertesa és inevitable. No podem tenir la seguretat de que tot el que ens
envolta estarà per sempre, ni la de que els sistemes que coneixem i que hem construït
perquè el món funcioni siguin els únics possibles.
Malgrat això,
al llarg d’aquesta humanitat compartida, on la incertesa ens ha acompanyat
sempre, sabem quines actituds ens han ajudat a sortir de les pròpies cendres personals
i col·lectives:
· La
paciència
· L’aprenentatge de l’au fènix
· L’esperança en que podem desconstruir i construir de nou
· La confiança en sí mateix o mateixa, i cap els/les altres
· L’amor, que de vegades exigeix coratge per al no, per qüestionar-se front a l’establert com a la única possibilitat
· L’acceptació mateixa dels errors i els dubtes, com a fonts imprescindibles per créixer com a persones i com a societat
· El respecte cap allò diferent, que ens pot ensenyar mecanismes nous i donar-nos idea de la infinitud de possibilitats que té la creació
· La consciència del que som: immensos i petits alhora
· Deixar d’adjectivar compulsivament, com positiu o negatiu, el que no entenem i el que entenem també. Potser podem simplement sentir si allò que ens passa ens serveix o no ens serveix per avançar, per créixer de forma més conscient...
· Donar espais a la intuïció, a la percepció, a les sensacions, a les emocions... i no solament a la raó... Totes les formes d’art, inclosa la literatura; la psicologia; l’espiritualitat; totes les creacions... però també totes les ciències i tecnologies, han estat possibles gràcies a la unió de tots els elements esmentats, que no admeten separació.
· L’aprenentatge de l’au fènix
· L’esperança en que podem desconstruir i construir de nou
· La confiança en sí mateix o mateixa, i cap els/les altres
· L’amor, que de vegades exigeix coratge per al no, per qüestionar-se front a l’establert com a la única possibilitat
· L’acceptació mateixa dels errors i els dubtes, com a fonts imprescindibles per créixer com a persones i com a societat
· El respecte cap allò diferent, que ens pot ensenyar mecanismes nous i donar-nos idea de la infinitud de possibilitats que té la creació
· La consciència del que som: immensos i petits alhora
· Deixar d’adjectivar compulsivament, com positiu o negatiu, el que no entenem i el que entenem també. Potser podem simplement sentir si allò que ens passa ens serveix o no ens serveix per avançar, per créixer de forma més conscient...
· Donar espais a la intuïció, a la percepció, a les sensacions, a les emocions... i no solament a la raó... Totes les formes d’art, inclosa la literatura; la psicologia; l’espiritualitat; totes les creacions... però també totes les ciències i tecnologies, han estat possibles gràcies a la unió de tots els elements esmentats, que no admeten separació.
La
pràctica d’avui és una relaxació... una parada que ens separi de certeses i
incerteses i que pugui crear espais per a noves preguntes i atrevides respostes...
NO ESTEM SOLES
NO ESTEM SOLS
GRÀCIES
OM SHANTI (QUE TINGUIS PAU)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada