LA VIDA QUE VIVIM
Aquí us deixo l'àudio amb la meditació d'avui. Desitjo que el gaudiu:
ALGUNES REFLEXIONS
Podem dir que estem vivim, en aquests moments, situacions quotidianes?
ALGUNES REFLEXIONS
Podem dir que estem vivim, en aquests moments, situacions quotidianes?
Més aviat caldria expressar-ho
dient que hem hagut de construir-nos una quotidianitat ben diferent, encara
admetent que inclús les coses que es repeteixen poden ser viscudes com a
desiguals durant moments diversos.
Molts i moltes inclús hem viscut
la marxa d’éssers estimats i hem sentit que no hem pogut fer l’acomiadament que
ells o elles es mereixien, però que també ens mereiesxíem nosaltres mateix@s per dir-los un adéu familiar i col·lectiu... Els hi
farem d’una altra manera, en un altre moment. No hi tenim dubtes sobre això,
però no deixa de confondre’ns, d’agafar-nos desprevinguts.
Alhora, aquest confinament, és un
recordatori de la pròpia fragilitat, dels canvis sobre el que pensem que és una
vida inamovible i segura. D’una altra banda, tot plegat ens ha fet repensar-nos,
sentir-nos des d’altres llocs, imaginar maneres diferents de relació, de fer
riure, de construir solidaritat...
Veiem com les persones encarregades dels
serveix bàsics, especialment a la sanitat, però també les dedicades a l’agricultura
o la ramaderia, al repartiment i venda d’aliments, neteja o fàrmacs, a la recollida d’escombraries, a la desinfecció
dels carrers, el transport públic, els mitjans de comunicació... estan portant
una sobrecàrrega inusual, no solament per la tensió que les cures necessiten, sinó
pel risc de contagi que representa l’exposició freqüent.
Ens estan passant masses coses, amb
les que de vegades som capaços de sortir airosos o airoses, de tirar d’imaginació
o de posar bon humor (que és una fórmula màgica), però també en ocasions ens desbordem
o ens col·lapsem...
La sessió d’avui és de
reconeixement cap a les sensacions corporals internes, a nivell físic,
emocional o mental... reconeixement, acceptació i alhora una invitació a
servir-se del propi alè per suavitzar-les o dissoldre-les...
Els plans, els pensaments, els
records, els projectes,... són necessaris, però que no ens atrapin ara i aquí, a
l’espai meditatiu... ni cal que els dediquem habitualment el 95% de la nostra
vida...
Podem fer servir la nostra
respiració com un filtre tamisador... especialment amb l’expiració... permetent-nos
visualitzar que aquest aire, se’n porta, quan surt, la part que obstaculitza la
salut del nostre cos a diferents nivells. Inspirem naturalment i que
l’expiració arrossegui tot allò que posa problemes a la nostra serenor emocional;
inspirem i al treure l’aire deixem que s’expulsi tot el que dificulta la nostra
claredat mental; inspirem i que l’aire que no necessitem, perquè ja està usat,
se’n dugui els obstacles per l’equanimitat
de les nostres accions o no accions...
D’altra banda, i pensant en els dies
que hi ha entre una sessió i la següent, recordem que mantenir la pròpia presencia
és enfocar l’atenció en el moment present. És a dir, estar atent o atenta a
allò que s’està realitzant en cada moment.
Per entrenar-la, es pot practicar
mentre ens rentem les dents, ens donem una dutxa, rentem els plats, cuinem, fem
una de les nostres aficions preferides, caminem, etc.
Si a més a més posem consciència
de que som nosaltres, cada un i cada una, que estem presents en l’acció o no
acció realitzada, aleshores ens trobarem en un estat meditatiu.
NO ESTEM SOLS NI SOLES
MOLTES GRÀCIES
OM SHANTI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada