L'ALÈ NOSTRE DE CADA DIA
Aquí et deixo el aúdio de la meditació d'avui. Recorda que fora maco coincidir a les 19 h per fer-la tots i totes junts. Cada un@ a casa seva però sincronitzats...
També queda penjat el poema, que repetit de manera cíclica es converteix en mantra...per tenir una possibilitat més de meditar el cap de setmana...
Dichoso pueda caminar,
dichosa con abundantes nubes negras
pueda caminar,
dichoso con abundantes lluvias
pueda caminar,
dichosa por un sendero de polen
pueda caminar,
dichoso pueda caminar
igual como fue en días lejanos
ahora pueda caminar.
Todo sea bello delante de mí,
todo sea bello detrás de mí,
todo sea bello debajo de mí,
todo sea bello arriba de mí
todo sea bello alrededor de mí,
en belleza esto termina,
en belleza esto termina.
Oración de l@s indi@s navajo
INTRODUCCIÓ
En aquest blog ja s'ha comentat en altres ocassions que la respiració és el nostre fil conductor de vida. Però l'aire que respirem és alguna cosa més, perquè conecta a cada escú i al conjunt humà amb la natura i amb la resta del sistema de vida. Quan l'aire és saludable, tots i totes respirem salud. Si l'aire es contamina, l'oxígen que entra al nostre organisme està infestat per a tota la comunitat. També el nostre llenguatge o el cant foren impossibles sense l'alè. Els sons i les paraules s'amuntegarien si l'aire no els sostingués.
Podem dir doncs que la respiració, no solament és font de vida, sinò també de comunicació. És un nexe d'unió. És un intercanvi entre l'interior i l'exterior de cada ésser viu. Dibuixa un prendre i un donar.
D'altra banda, la respiració fa de pont entre el cos i la ment. Cada cél·lula o neurona del nostre organisme necessita de l'oxígen. Sens dubte el cos i la ment s'interfereixen. Quan el cos no funciona amb totes les seves capacitats (per exemple si enmalaltim), la ment es veu afectada i viceversa.
SIMPTOMATOLOGIA
Si la nostra respiració no és complerta, el cos, la ment i la comunicació o interrelació queden en desequilibri, però també si algun d'aquests elements es descompensa, la nostra respiració pateix variacions. L'estrés, l'ansietat, la por, una mala notícia... van acompanyats d'un ritme respiratori diferent al que s'instal·la quan rebem una alegria, una sorpresa agradable, si riem, plorem, cridem, estem dormint o en vigília, si ens hem enfadat o si ens trobem fosos en una abraçada...
L'observació de la propia respiració ens dóna dades sobre el nostre estat físic, anímic i mental. Alhora, si podem eixamplar la respiració, la nostra sensació de plenitud en els diferents aspectes vitals pot millorar.
L'acte respiratori es autònom, però també el podem canviar en benefici propi, encara que no pas amb la voluntad. Potser voluntariament es pot canviar la forma de respirar durant una estona. Però el que interesa és que sea la respiració natural que ens acompanya sempre, la que es torni ampla en el dia a dia sense haver d'estar pendent d'ella a cada moment. Són formes més indirectes com l'exercici, el moviment, la relaxació, la gestió emocional, la meditació, l'alentiment del pensament, algunes actituts, la consciència de l'aquí i l'ara... els que poden estimular indirectament aquest canvi.
Quan ens enfoquem en la respiració no ho fem tant per canviar-la com per observar el propi estat, per experimentar la presència o com manera de calmar el pensament i l'emoció, cosa que es pot traduir, alhora, en una millora de l'amplitud respiratòria.
Per tots aquests motius és important abandonar-se a la pràctica meditativa sense propòsit ni amb masses objectius, sinò en la confiança sobre la saviesa que descansa al cos, entés aquest, no solament com la part fisiológica, sinò com el global que suma a més, el cos emocional,mental i espiritual.
ZONES RESPIRATÒRIES
La respiració pot ser abdominal (o diafragmàtica, quan s'instal·la al ventre), toràcica (es fa notar a les costelles), clavicular (se sent en la part més alta) o complerta (quan es deixa sentir en totes les tres zones anteriors). Depenent de la tendència natural de cada persona per efectuar-la, la major part de l'aire que entra i surt donarà més moviment a una zona o una altra del tronc.
OBJECTE MEDITATIU
Seguint amb l'enfoc en l'entrada i sortida de l'aire, avui posarem l'atenció a la nostra respiració abdominal. Realitzarem la pràctica guiada i observarem si s'han produit canvis o no. Aquests canvis poden ser molt evidents o subtils. De vegades potser no notem cap canvi, especialment si es tracta de primeres meditacions. L'important és adonar-se del què ens ha passat, hagi hagut o no canvis, i sense posar-se a anlitzar-ho o a jutjar-se pel resultat. És així com anem despertant a una consciència més plena. La impaciència no és bona companyera per aquest viatge.
GRÀCIES
OM SHANTI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada