QUE ÉS LA MEDITACIÓ?
Aquí deixo l'enllaç de l'àudio amb la meditació.
La podem fer plegats a les 19h (cada persona a casa seva però sabent que totes estarem conectades amb la mateixa activitat).
Prometo millorar-ho la propera sessió. Integra els sorolls que puguis escoltar, perquè això és el que ens convé fer a la vida.
Cal clicar el play petit que es veu a dalt a la dreta
Si vols saber més coses sobre la meditació, t'animo a seguir llegint:
LA MEDITACIÓ
Acudirem a una imatge:
Visualitzem el fons de l'oceà... Podem imaginar la calma que sempre regna en aquestes profunditats sigui com sigui el que succeeixi a la superfície... Així estiguin les aigües tranquil·les, o transformades en ones agitades i enormes per causa d'una enorme tempesta, el fons del nostre mar quedarà serè. El sol o la tormenta es produiran igual, però allí abaix no arribarà la inquietut.
La nostra ment s'hi sembla a la superfície de l'oceà. El seu estat pot canviar amb facilitat i es pot produir l'oleatge o la tormenta en qualsevol moment. D'altra banda, vivim en una societat amb excés d'estímul i suroll. Es valora molt el fer i fer sense parar. El pensament, d'origen tendent a la dispersió, es pot ralentitzar, es pot silenciar del suroll que en ocasions provoca el propi pensament. La cultura italiana té una expressió que representa el parar i alhora saber gaudir d'aquesta parada: "El Dolce Far Niente": el goig de no fer res.
Amb la meditació busquem aquest espai intern des d'on poder contemplar, amb calma, els aconteixements de la nostra vida. Les coses que ens provoquen penar i adversitat no deixaran de passar, perquè són pròpies de la nostra condició humana. Malgrat les nostres circumstàncies, observar tot allò que ens passa, des d'aquest centre contemplatiu, ens proporcionarà una altra perspectiva... Deixen de ser les reaccions internes les que ens arroseguen i podem observar els aconteixements amb serenor i així abordar allò que ens passa des d' un lloc amb més llibertat interior.
La vida ens seguirà portant entrebancs, fracàs, caigudes, nits fosques... I les necessitem per poder crèixer com a persones. El conflicte és inevitable. La meditació ens permet cultivar la calma per mirar tot plegat, amb una actitud més equànim.
Meditar suposa interioritzar i entrar en aquest espai de plenitud que existeis en cada un i cada una.
Meditar és saber agafar distància dels propis processos. Però això representa recòrrer un camí on de vegades s'avança poc a poc i de manera desigual.
Molta gent creu que meditar és quedar-se amb la ment en blanc. Això és algo molt difícil i no ha de convertir-se en un objectiu. L'important és adonar-se del que fa la pròpia ment.
Durant la pràctica, hi haurà pensaments que no toquen, que van i venen sols, però va creixent la consciència de que apareixen, o de que s'ha entrat en un procés de "rumiació" (pensaments que es repeteixen sense conduir a cap lloc que no sigui el malestar). Al adonar-nos podem retornar al objecte de la nostra meditació.
REFLEXIONS
Es pot prestar atenció a qualsevol cosa que fem i això ens sumergeix en un estat meditatiu. La meditació implica presència plena en allò que fem i la consciència de nosaltres mateixos que ho estem fent.
Ens podem preguntar: què és allò que reconeix quan la ment està agitada o tranquil·la, que sap que sentim tristor o alegria, que coneix que ens estem enfadant...? Amb la meditació podem trobar aquest espai on la consciència està reconeixent.
Ens podem preguntar: què és allò que reconeix quan la ment està agitada o tranquil·la, que sap que sentim tristor o alegria, que coneix que ens estem enfadant...? Amb la meditació podem trobar aquest espai on la consciència està reconeixent.
A la meditació, però, no es convenient entrar-hi amb expectatives o propòsits. Podem imaginar una persona que, fent un camí, es pregunta sovint quant li falta per arribar a un lloc i sabem de bén segur que el camí se li farà interminable.
És important, durant la pràctica, deixar-se anar, fluir... Recordem l'eureka d'Arquímides. Els resultats no li van venir quan s'obsedia en obtenir-los, sinò quan es va abandonar i relaxar en la seva banyera.
Meditar és situar-se en el fons del mar, que la consciència nadi en aquest fons, encara que sàpiga el que esdevé a la superfície.
TÈCNIQUES
Per altra banda, en el món iòguic, les tècniques que apropen i guien cap a l'esmentada interiorització també formen part de la meditació. Per arribar a interioritzar fem servir habilitats com l'atenció i la concentració. Sovint, escollim elements interns o externs on enfocar-nos, de manera centrada o oberta.
Si ho fem en forma centrada, ens enfoquem en elements, com ara la pròpia respiració, una espelma, un símbol, un so, una visualització, etc.
La meditació precisa d'una pràctica continuada. Cal perseverar i no desanimar-se. Per aprofundir cal entrenar les habilitats que l'afavoreixen, al igual que fem amb la nostra musculatura si volem conservar la forma física. Quan l'entrenament decau, el múscul s'afluixa.
LA RESPIRACIÓ
La meditació d'avui tindrà com a enfoc la pròpia respiració. Serà una meditació guiada.
L'avantatge de fer servir la respiració és que ens acompanya tota la vida i a tot arreu. Es pot entrenar amb ella facilment, doncs sempre la tenim a mà.
Per realitzar-la et recomano un lloc on puguis estar sol o sola. Pots seure en un coixi de meditació, en un banquet de meditació, en una cadira... És millor no tumbar-se per no temptar la son.
Si pots encendre una espelma per donar calidesa a l'espai, fora fantàstic, si no, no et preocupis.
La meditació estarà enregistrada en un audio que quedarà penjat al voltant de les 18h en aquesta mateixa pàgina,
Per últim, et convido a visitar aquest link
MOLTES GRÀCIES!!!
OM SHANTI
Gràcies Helena, aquesta primera part teòrica em sembla molt clara i entenedora. La imatge de l'oceà, amb la superfície exposada a la meteorologia canviant i el fons en calma, passi el que passi, és molt visual i m'ajuda a connectar amb la idea d'espai interior i a prendre certa distància. Gràcies, de nou, per la teva companyia que sento tan propera.
ResponElimina