LA PÈRDUA I L'AMOR
La meditació d'avui respira la pèrdua i l'esperança. Espero que us serveixi... (Audio en castellano)
Tras la meditación puedes escuchar esta canción... solo escuchar...
https://www.youtube.com/watch?v=7vzdPvVkspY
Quantes persones estimades que se’ns estan marxant...
Abans d’ahir, com qui diu, va ser
el pare, ahir un cosí, avui una veïna apreciada, demà potser qualsevol...
Circumstàncies comunes, perquè som
moltes les persones que ens hem vist abocades a aquests precipicis que
desperten el vertigen de la incertesa...
En la gran majoria dels casos ens hem hagut
d’acomiadar sense veure'ls, amb aquella estranyesa que deixa no poder dir “fins
a sempre” davant de qui marxa, ni compartir la pèrdua en una cerimònia
col·lectiva d’adeus...
Si no fos per l’amor que ens
lliga amb vosaltres, fora insuportable tanta pèrdua...
Sou éssers estimats que
haveu partit des d’aquest present terrenal, però l’amor que flueix endollat al vostre
voltant ens acompanya...
Sento profunda gratitud vers a
les vostres vides, que han contribuït a crear i a donar sentit a la meva, gratitud per cada present compartit... noto que en cada pas caminat
hi ha un tros del vostre alè, del vostre fer, del vostres camins... sento que m’habiteu amb el vostre legat, de vegades
involuntari...
M’envolteu amb els vostres somriures, amb els petons, amb el joc
de cartes, amb el record de carrers, habitacions, espais, fires, cases,
situacions, complicitats compartides, joia i goig, platges, braçades recent
apreses a una piscina o abraçades sentides des del cor... de vegades amb la
petjada del vostre rebuig o enuig... amb les meves incomprensions cap el vostre
patir o els vostres límits, que dibuixen els meus...
Cal respirar la incertesa, les
preguntes, el dolor, la tristesa... Per fer de tot allò alguna cosa més amiga,
més suportable, més humana... i alhora cal abocar-se intentant acceptar tant de misteri, de forma més espiritual, sense buscar
respostes fetes i conegudes...
No hi ha vivència més humanament
compartida que la mort i l’experiència de pèrdua, i alhora res més encoratjador
que la vida i el món nou que cada cosa que marxa ens descobreix i ens regala...
Haveu marxat i, amb la vostra
partida, sabem que no ens abandoneu sinó que obriu portes noves que ens inicien
per camins desconeguts... sendes que estrenem amb el bagatge repartit des dels
vostres viures i des dels sabers que ens haveu obsequiat... a mi i a tanta gent
amb la que haveu recorregut ruta comuna...
NO ÉS UN ADEU SINÒ UN FINS SEMPRE
ENS ACOMPANYEU AMB L’AMOR
US ESTIMEM
Gràcies.
ResponElimina