QUAN LA DIVAGACIÓ ENS PERD

La pràctica d’avui treballa amb la visualització i entra en contacte amb qualitats d’alguns elements que ens envolten.

Aqui trobareu l'àudio amb la meditació:

https://photos.app.goo.gl/ZSsBGT3797bnyo428

ALGUNES REFLEXIONS

Imagina una persona que es dedica a l’escriptura, que escriu històries o poesia perquè s’estima fer-ho… Imagina una altra que la seva passió és pintar sobre llenç plasmant imatges... Per entrar en contacte amb la seva inspiració acostumen a aïllar-se, necessiten concentrar-se i evitar la distracció... El món que han interioritzat queda expressat amb les paraules més encertades o belles o amb les imatges que van naixent amb una intenció, amb fluïdesa de vegades, amb obstacles d’altres... Com l‘aigua d’un riu que en ocasions llisca amb suavitat sobre el cabdal i en d’altres ha de saltar sobre petites o colossals pedres, també cau en cascades, sense detenir la marxa, fins que torna a asserenar-se buscant el mar.

Les distraccions per aquestes persones són com la pressa construïda sobre el riu, que detén i estanca l’aigua. Li treuen de la interiorització i la seva concentració ja no flueix, sinó, al igual que l’aigua de la pressa, les seves idees s’evaporen amb més facilitat.

Així funciona la nostra ment quan no té un lloc on concentrar la seva atenció... La seva naturalesa és divagar, anar d’una idea o des d’una imatge a una altra com si fos un saltimbanqui. Com quant anem a buscar el pa, però pel camí se’ns acudeix agafar el drap de la pols, però abans volem recollir les tisores que veiem oblidades sobre la taula, encara que li diem prèviament al fill que faci els deures... fins que s’acaba notant aquest malestar que es deixa sentir perquè ja hem oblidat la primera intenció o perquè estem fent masses coses alhora...

La ment també necessita de certeses i divaga per buscar-les... es distreu anant a situacions passades que considera no resoltes (cultivant pre-ocupació, rancor, obsessió per resoldre...) o viatja fantasiosament cap al futur fent prediccions del que passarà (projectant venjances, sentint por cap allò per venir...)

CONCENTRACIÓ I BENESTAR

Els neurocientífics ens expliquen que un cervell concentrat és un cervell feliç i que allí on està la ment es troba la pròpia presència.

Quan el pensament viatja d’aquí cap allà, d’una cosa pendent a una altra, d’un conflicte passat a una frase que havíem d’haver pronunciat però no se’ns va acudir... no solament la ment està inquieta, sinó que tot el cos està en situació d’alerta, l’estrès creat genera cortisol en la sang, davant l’alerta el cervell deixa anar adrenalina en excés i tot es tradueix en sensació de malestar integral que pot donar lloc a depressió, ansietat, etc.

“Un cervell atent és un cervell més productiu i més feliç perquè ens treu del circuit d’ansietat on revisem el passat o imaginem situacions de futur” FacundoManés (neuròleg i neurocientífic argentí, creador de l’Institut de Neurologia Cognitiva- INECO)

Una mica d’estrès no és dolent, perquè pot ser un motor per l’aprenentatge i l’acció adequada, ni l’adrenalina sobra davant d’una situació real de perill... En canvi, es converteixen en problema quan la producció és excessiva i s’estan generant perquè la ment (pensament, emoció...) es recrea en situacions fictícies durant el moment present, sense adonar-se d’aquests divagar infructuós.

Quan centrem l’atenció en allò que estem fent, sense deixar que altres coses ens distreguin, la ment i el cos es troben amb el benestar. Encara que el que s’atengui no sigui del nostre màxim agrado. Tota l’atenció i concentració es poden dedicar a resoldre o fer allò  que ens proposem de manera conscient. Tota la nostra presència està en aquest moment que es diu present (moment amb presència).

QUÈ VOL DIR SER FELIÇ?

Paraules com benestar o felicitat són ambigües, perquè han estat molt toquejades, inclús, com deia l’historiador colombià Jaime Jaramillo han estat paraules prostituïdes, com conseqüència que s’han utilitzat sovint per vendre’ns coses innecessàries i han pogut quedar lligades al poseir materialment, a una irreal alegria permanent, a la búsqueda de confort en tot moment, al consum compulsiu, al fals somrís etern...

Segons la Universitat de Navarra, la felicitat i el benestar, en un sentit molt més profund, es relacionen amb estar bé amb sí mateix i amb l’entorn. Per això és molt important el sentit de vida que cada persona té interioritzat, les relacions amb els/les altres i la relació de la persona amb tot el que envolta.

IOGA I ALTRES PRECEDENTS

Tots aquests conceptes no són nous. El mil·lenari ioga de l’Índia, ja els tenia presents. De fet, la ciència i la neurociència, d’alguna manera, s’han interessat per aquells, des del coneixement de tradicions psicocorporals i espirituals d’orient, les han estudiat científicament, han aportat una altra visió complementària i han implementat la pràctica des de la vessant clínica. Alhora, aquests estudis han fet possible que la pràctica d’Atenció o Consciència Plena (Mindfulness) cada vegada tingui més presencia social, dintre d’empreses, institucions, els sistemes educatiu i de salut...

Patanjali (S. II a. C.?), és un referent dins del món iòguic, perquè va recopilar les antigues ensenyances del ioga, ordenant-les en 196 aforismes (sutras) que contenen els grans coneixements de milenis. Representa un exponent important del Raja Ioga, o ioga que s’enfoca en el coneixement  de la ment humana i en les tècniques per concentrar-la, temperar-la, fer-la equànime, calmar-la...

Els 8 membres de l’Asthanga Ioga de Patanjali contemplen:

·     Un codi ètic cap a la societat (Yama)

·    Un codi ètic per cultivar-se personalment (Niyama)

·     Tenir cura de la postura (Asana)

·    Observació i tècniques sobre la respiració (Pranayama)

·    Interiorització i gestió de les sensacions i sentits (Pratyahara)

·     Concentració (Dharana)

·     Meditació o contemplació (Dyana)

·     Sentir-se unit a Tot (Samadhi)

Actituds també molt importants per al ioga són la constància de la pràctica i no aferrar-se als resultats de la mateixa, és a dir, no crear-se expectatives abans de practicar i rebre el que es presenti amb acceptació.

RESPIRACIÓ: UN REFERENT PER LA CONCENTRACIÓ

La pròpia respiració s’utilitza, dins de la pràctica del ioga i del Mindfulness, com objecte on enfocar l’atenció personal.

“... La columna vertebral del yoga es la Consciencia, y la respiración es la columna vertebral de la vida... Vida y respiración son lo mismo. La respiración interconecta todos los aspectos de la personalidad, de modo, que tal como se respira así se vive… El yoga nos ayuda a rehabilitar la respiración incorrecta o deficiente y nos enseña cómo sacar un provecho óptimo de esta función vital i esencial…” DaniloHernández* 

Fa milers d’anys que el ioga i altres tradicions han buscat el desenvolupament de la consciència plena, dirigida a la transformació i el creixement personal i col·lectiu.

NO ESTEM SOLES

NO ESTEM SOLS

OM SHANTI (PAU PER A TOTS ELS ÉSSERS)

* Practicant de ioga des de fa més de 50 anys. És un referent dins del ioga actual. Professor expert de ioga i escriptor de llibres que ajuden a la seva commprensió.