EMPATÍA + COMPROMÍS *COMPASSIÓ (II)

La pràctica d'avui té a veure amb el sentiment de compassió cap altres persones. Aquí està l'enllaç de la visualització guiada, que és un viatge en el temps:

https://photos.app.goo.gl/V5LkWyfi2ULbJ6es5

o també

https://soundcloud.com/user-59137590/3-juny-2020-compassio-ii

ALGUNES REFLEXIONS

Recordem-nos d’alguna vegada que, estant acompanyant a algú durant els seus moments de precarietat, de tristor, de soledat, d'injustícia o maltracte… hem pogut sentir alhora satisfacció per fer-li costat... Sense esperar res a canvi... Oferint la pròpia escolta, la personal acció o no acció, la paraula o el silenci (depenent del que la situació requereixi), el somrís o la presència... I al mateix temps hem experimentat un gran acontentament... Donant i rebent al mateix temps... Solament que, en aquest cas, el que es rep és un sentiment que sorgeix del propi interior.

La gran majoria de persones ha pogut sentir-se així en algun moment de la seva vida. Quan es cuida d’un fill o filla, del pare o la mare, de qualsevol criatura, de la natura mateixa... Quan hem estès una mà desinteressada a un amic o amiga o inclús a una persona desconeguda, a una causa social, a un animal, al equilibri del planeta... Quan la seva alegria o el seu benestar, sense més, ens ha revertit en alleujament i satisfacció pròpia... De tu a tu... No de dalt cap a baix... Perquè també ens alegrem quan (a l'altre, a un grup, al planeta...) tot li va bé, quan aconsegueix els seus objectius, quan se sent feliç i la seva felicitat incrementa la nostra convertint-se en la mateixa... Hem de prestar atenció sincera als sentiments que sorgeixen al propi interior, perquè molt sovint és més fàcil donar que rebre o demanar ajut, en el sentit que podem tenir interioritzat, de manera inconscient, que la necessitat de rebre o demanar mostra  vulnerabilitat. Això podria convertir el propi donar en una acció de dalt a baix.

Si hem pogut acompanyar d’aquesta manera és perquè hem estat amb empatia, que vol dir saber posar-se en el lloc de l’altre, sentir el seu patiment o la seva alegria. Hem pogut estar connectats amb allò que una altra persona o criatura sent en un moment donat. I no solament hem pogut sentir la seva emoció (positiva o negativa, en la línia de sentir agrado o desagrado) sinó que aquest sentiment ens ha portat a actuar per tal de disminuir el seu patiment o celebrar el seu benestar.

EMPATIA + COMPROMÓS AMB SI MATEIX O AMB D'ALTRES

Quan l'empatia sentida es veu acompanyada, conscientment, de l'acció o no acció oportunes, per alleujar el patiment d'un mateix o mateixa o d'uns altres éssers  (en un pla d'igualtat), en un moment donat, s'està experimentant la compassió cap a si o cap a l’altre  (o altres) durant aquell moment.

La compassió amb d'altres és alguna cosa més que l’empatia, en el sentit de que la primera és un sentiment que ens empenta a actuar a favor d'enriquir l'empatia mateixa, és a dir, a implicar-nos amb l’altra persona (o col·lectiu, o ésser...), creant un compromís que ajuda a disminuir el seu patiment o a celebrar amb ella el seu èxit.

EL CULTIU DE LA COMPASSIÓ

L' amor compassiu, doncs, està intal·lat en cada persona com una llavor que es pot regar perquè es desenvolupi com a flor amb tota la seva bellesa.

D'altra banda, som humans i estem limitats. I per poder cultivar amb plenitud la compassió, primer hem de voler-ho, a més hem de confiar en altres que ho han fet prèviament amb honestedat, tal com ens deixaríem aconsellar i guiar per qui ha plantat avocats abans que nosaltres, que podrem agafar el testimoni per seguir alimentant-nos plegats. I alhora implica un compromís personal cap a la pràctica i cap a deixar-se experimentar la sensació de germinació i creixement de la llavor al nostre propi interior, perquè és el fruït que podrem assaborir, el que alimenta i estimula el cultiu continuat.

Cultivar és practicar, en aquest cas, la meditació compassiva i la compassió mateixa.

ALGUNES PREGUNTES

La neurociència ens explica que les neurones mirall són algunes de les responsables del sentiment d’empatia cap els altres.

Però com es produeix el salt que viatja des de l’empatia fins al compromís? Què ens porta a acompanyar en el dolor o en l’alegria a l’altre, amb l’acció, l’equanimitat i la serenor adequades???

Les cultures indígenes originàries d'Amèrica del Nord, o les del Centre i Sud d'Amèrica, profundament lligades a la terra, al cel, i a tot el que es envolta, han cultivat el sentit d'unitat amb tot.

Les grans tradicions espirituals i una gran part de la filosofia antiga, han transmès la compassió com un sentiment on es comparteix l’emoció de l’altre, sense deixar-se encomanar per aquella emoció, és a dir, sabent-la gestionar, perquè no ens arrossegui al mateix pou de foscor de qui pateix o a l’eufòria fora de control de qui està desbocat... Si no, no podrem actuar amb plena llibertat ni acompanyar l’acció o la no acció des de l’equanimitat. Alhora, totes aquelles ens han convidat a cultivar la compassió, des de la vivència de que això és possible. També el Mindfulness ens alena en aquesta direcció.

Podem cultivar la compassió cap a l’altre si no es té auto-compassió cap a un mateix o mateixa?

El “estima als altres com a tu mateix”, de la nostra cultura cristiana, suggereix la pregunta de si l’estima a sí mateix gaudeix de la suficient comprensió com per saber projectar-la de manera adequada cap els altres i com es dóna aquesta interrelació.

Alguns dels estudis científics de la doctora Kristin Neff sobre la relació entre l'auto-compassió i la compassió cap els altres, van donar com a resultat que totes les persones participants de l’estudi consideraven que eren amables amb els altres, però solo les auto-compassives es consideraven amables amb sí mateixes (Neff,2003)*. D’altra banda la mateixa Kristin, junt amb altres companyes de l'estudi, van comprovar que les persones més auto-compassives no puntuaven més alt en amor compassiu, empatia o altruisme respecte al benestar aliè (Neff, Yarnell i Pommier, 2016)**.

La seva investigació manifesta que les dones acostumen a mostrar nivells de auto-compassió lleugerament més baixos que els dels homes, sobretot perquè es jutgen i es critiquen internament amb més freqüència (Neff, 2003)*.

Hi ha nombroses proves de que les dones són més amoroses, empàtiques i generoses cap a els altres que els homes (Eisenberg i Kazdin, 2000)***.

Encara que el moviment feminista ha contribuït a donar un paper social més ample a les dones, això no ha revertit, en general, en la millora de la pròpia amabilitat cap a sí mateixes. Les dones, en lloc de ser compassives amb si mateixes i adonar-se de que fan el que poden, tendeixen a jutjar-se sense parar amb la creença de que deurien fer més (Neff, 2016)****. En paraules d’una de les dones “...encara queda aquest no serveixes per a res...” (Crowley, 1991)*****.

Es pot gestionar aquesta empatia sentida sense saber gestionar les pròpies emocions, sense comprendre l’arrel del propi patiment?

És important el autoconeixement per aconseguir des identificar-se del que ens passa i discernir que el que som és aquell o aquella a qui li passa. Disposar d’aquesta separació ens ajudarà a no deixar-nos portar per la identificació global amb el que li passa a l’altre, i a veure que allò també és una circumstància per la que l’altra persona està passant i solament així podrem acompanyar-la de manera sana i equànime.

Es pot actuar amb serenor i equanimitat cap a l’altre sense sentir empatia, sense comprendre el seu dolor?

Molts dels patiments que viuen altres persones ens remeten a situacions viscudes pròpiament, perquè a tothom ens fa mal que ens menystinguin,  o patir la a injustícia, la invisibilitat, el maltractament... Això ens facilita el sentiment d’empatia.

D’altra banda, l’empatia si no va acompanyada de l’amor i l’acció que es conjuguen per la disminució del propi dolor o del dolor de l’altre, queda coixa i no se la pot considerar compassió.

Quan aconseguim combinar un sentiment d’empatia cap els altres amb una profunda comprensió del dolor que pateixen, arribem a sentir una autèntica compassió per ells. És una cosa en la que s’ha de treballar contínuament. (Dalai Lama, 1999)

Tot això ens invita a practicar l’autocompassió amb sí mateix i, alhora, la compassió amb les altres persones. Però també amb la natura i amb tot el que ens envolta. Un arbre pren, durant la nit, l’aire que nosaltres expulsem, el que ja està usat, i ens ho retorna, durant el dia, en forma de l’oxigen que inspirem. Ens necessitem... Per això avui aquestes reflexions acaben acompanyades de les d’Einstein, que s’encarregava de que la seva ciència es deixés cultivar al temps que la seva consciència i viceversa:

Un ésser humà es part d’un tot que anomenem univers, una part limitada al temps  a i l’espai. . Està convençut de que ell mateix, els seus pensaments i els seus sentiments, són una cosa independent dels altres, una mena d’il·lusió òptica de la seva consciència. Aquesta il·lusió és una presó per a nosaltres, ens limita als nostres desitjos personals i a sentir afecte pels pocs que tenim més a prop. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos d’aquesta presó, ampliant el nostre cercle de compassió, per incloure a tots els éssers vius i a tota la natura.

APUNTS

*Kristin D. Neff, Development and Validation of a Scale to Mesure Self-Compassion, Self and Identity, 2, 2003, págs. 223-250

**Kristi D. Neff, Lisa M. Yarnell i Elizabeth Pommier, The Relatioship Between Self-Compassion and Other-Focused Concert (Entregat per la seva publicació- 2016)

***Nancy Eisenberg, Empathy, Enciclopaedia of Psychology, vol. 3, Alan E. Kazdin (comp.), Washington D.C., American Psychological Association, 2000, págs. 179-182

**** Kristin D. Neff, Sé amable contigo mismo. El arte de la compasión hacia uno mismo, Barcelona, Paidos, 2016, págs. 205

*****Dana Crowley Jack, Silencing de Self: Women and Depression, Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1991.

BIBLIOGRAFIA

Kristin D. Neff, Sé amable contigo mismo. El arte de la compasión hacia uno mismo, Barcelona, Paidos, 2016

Francecs Torralba, El valor de tenir valors, Badalona, Ara Llibres, 2012

Dalai Lama, El Arte de la Compasión, Barcelona, Random House, 2015