humanidadcompartida60

  AUDIO AMB MEDITACIÓ GUIADA https://soundcloud.com/user-59137590/meditacio-de-tardor REFLEXIONS DE TARDOR Els estiraments de Ioga i la Meditació, aquesta contemplada en diferents pràctiques i cultures amb noms diversos, formen part intrínseca del Mindfulness . D’altra banda, el Ioga i la Meditació estan profundament lligats amb la vida. Per això es practiquen de diferents maneres en uns moments o altres. És diferent, per exemple, la pràctica de primavera que la de tardor. És molt fàcil entendre-ho si pensem que el nostre cos i el nostre ànim no mantenen les mateixes qualitats en una estació de l’any que en altra. En les societats que vivim, això és fàcil d’oblidar, perquè, per citar un aspecte concret, el ritme i temps de treball que se’ns exigeix és el mateix en qualsevol moment de l’any. Però el nostre cos i el nostre estat d’ànim no deixen de ressentir-se i de vegades passem a estar malaltes, deprimides o estressades... Aquest desfàs, entre el que podem oferir i el que se’ns

  Desde que recibí el beso del amor, depositario de sabidurías ancestrales, soy caminante de senderos nuevos, inciertos…  Caminos iluminados, en momentos oscuros, por la luz del sentido común (el legado de lo mejor de nuestros antepasados) y las ventanas abiertas al aire fresco del nuevo otoño, que deja ir todo lo que ya no sirve, para nutrir así la tierra… La renovación favorece la multiplicidad de la VIDA, dentro de su universalidad: acompasada unas veces con dosis de dolor y otras de amor… Así de completa es la felicidad, tan confundida frecuentemente como cualidad exclusiva del gozo. El sendero, alejado de líneas rectas permanentes, a veces se vuelve obtuso. Zigzaguea entonces a la búsqueda de una tierra donde exista el cuidado de sí mism@ y del otro, la empatía, la mirada interior, la observación acompañada de escucha atenta y con presencia propia… Los ojos y los oídos, la sensibilidad... También atentos al mundo exterior… Ese mundo que siempre ofrece enseñanza, al devolver reflej

LA MAR DE TIEMPO Sara caminó lentamente por la arena mojada, junto al mar, donde kilómetros abiertos de playa permanecían solitarios en aquella hora del día… Contemplaba el horizonte infinito que se dibujaba ante ella… Allí la luz empezaba a dejarse ver junto al último atisbo de océano que imprimía su huella trazando una fina línea lejana entre el agua y el cielo… Sintió que la brisa, que alborotaba su pelo, también acariciaba su piel, como regalándole suaves arrumacos… Pasó a notar cómo la arena se hundía suavemente bajo cada paso descalzo… Escuchó el oleaje que se le asemejaba una respiración marina y que se repetía con una frecuencia constante… Se le antojó una nana que el mar le dedicaba en ese preciso instante… Se zambulló desnuda en el leve oleaje mientras el alba empezaba a dorar la superficie y se dejó mecer por aquel vaivén aguamarino… Ahora apreció la frescura y humedad en su cuerpo y vislumbró pequeños peces que bailaban en torno suyo sin muestra alguna de temor… Se pe

...Espero que mis semillas tengan un buen fin. Puedo ver tan de cerca el interior de la fruta. Estar en ella, sus achatados extremos, su redondez. "La tierra es redonda y achatada como una naranja". Era el gran descubrimiento de los españoles. Me río de ellos. La tierra es como yo...  Gioconda Belli,  Fragmento de "La Mujer Habitada"                      SARA, MUJER HABITADA     A menudo, Sara deja que las palabras evoquen vivencias y provoquen un eco interno… Permite que le resuenen en esas cavidades profundas donde viven las sensaciones.    Por ejemplo, cuando escucha ancestros, la experiencia evocada es la del legado humano recibido (para bien y para menos bien) y se percibe mujer habitada. En la forma de los brazos y de la acogida lleva a su abuela; cuando se siente en calma o haciendo bromas vislumbra al abuelo; en momentos de transparencia o de intransigencia reconoce a su padre; la flexibilidad y la capacidad de adaptación vienen de la man

La pràctica d'avui té a veure amb el sentiment de compassió cap altres persones. Aquí està l'enllaç de la visualització guiada, que és un viatge en el temps: https://photos.app.goo.gl/ V5LkWyfi2ULbJ6es5 o també https://soundcloud.com/user-59137590/3-juny-2020-compassio-ii ALGUNES REFLEXIONS Recordem-nos d’alguna vegada que, estant acompanyant a algú durant els seus moments de precarietat, de tristor, de soledat, d'injustícia o maltracte… hem pogut sentir alhora satisfacció per fer-li costat... Sense esperar res a canvi... Oferint la pròpia escolta, la personal acció o no acció, la paraula o el silenci (depenent del que la situació requereixi), el somrís o la presència... I al mateix temps hem experimentat un gran acontentament... Donant i rebent al mateix temps... Solament que, en aquest cas, el que es rep és un sentiment que sorgeix del propi interior. La gran majoria de persones ha pogut sentir-se així en algun moment de la seva vida. Quan es cuid

A continuació, clicant sobre l'enllaç trobareu la pràctica d'avui. Es tracta d'una meditació d'autocompassió* (audio en castellà). https://photos.app.goo.gl/p7AhAfutgRH5LVwG9   ALGUNES REFLEXIONS La comprensió a la que es refereix Thich Nhat Hanh, no és solament  la cognitiva, sinò a la més profunda, que integra l'aspecte conscient del ésser humà, la que s'ha experimentat i vivenciat... Mindfulness , la meditació, el ioga com a tradició, la contemplació, altres tradicions... són camins importants per al coneixement d’un mateix, d’una mateixa. Si bé, com diu el psicobiòleg Vicente Simón , el budisme i el ioga comprenen una psicologia, una pedagogia, una filosofia pròpies que el Mindfulness ha sabut observar d’a prop, amb ciència i consciència.  Si, d’altra banda atenem la definició de Mindfulness de Jon Kabat-Zinn (meditador i científic estatunidenc), estem parlant de la consciència que sorgeix quan es presta atenció, de manera intenci